Reunió Professors/es TEEN Ambassadors Across Europe

A Report from a Meeting with Teachers (in Catalan)

26 de setembre de 2019, de 16.30 a 18h a la Nau Ivanow – Espai de residències d’arts escèniques.

Algunes qüestions que han sorgit al llarg d’aquesta primera fase del projecte han estat:

-Quin és el procés de selecció dels espectacles dins cada centre? Quines són les inèrcies, variables i reptes que ens trobem en l’entorn docent?

-Com acompanyem el procés de selecció i el fet d’anar a veure un espectacle tan en l’horari lectiu com al vespre o caps de setmana? Potenciem que els joves vagin al teatre pel seu compte?

-I finalment, com podem millorar i ampliar l’experiència teatral després de la funció?

-Com es fa una programació teatral d’un equipament o festival?

—

-Seria interessant posar atenció a la vinculació del centres amb alguns espais públics/centres cívics o cultural de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona porta a terme un prova pilot entre l’Institut Dr. Puigvert amb el CC Baró de Viver. És una aliança interessant per fer-ne ús i generar hàbit de consum cultural. Com es pot treure millor partit i potenciar aquesta iniciativa?

-És important que els alumnes vagin més enllà del simple visionat d’espectacles, que sigui una experiència ampliada, que siguin activitats d’anada i tornada.

-D’aquesta demanda sorgeixen també altres ingredients que configuren el conjunt del tema que tractem. D’una banda, l’actitud i predisposició dels artistes envers el públic. No totes les companyies estan obertes a fer un treball amb els joves més enllà de la simple representació de l’espectacle. De l’altra, la vinculació amb les famílies, que poden potenciar la bona predisposició dels seus fills cap a l’experiència teatral. Des de l’Institut  Vallbona d’Anoia s’impulsa una primera prova d’Escola de l’Espectador, precisament per acostar i donar a conèixer el teatre no només als joves sinó a les seves famílies.

-Alguns instituts, sobretot els nous, dubten de com començar a recomanar i demanar opinió i necessitats artístiques al seus alumnes perquè tenen poca experiència o bagatge previ i no saben ben bé com vincular i aterrar la informació i eines que el projecte ofereix amb la realitat de cada institut. Si els alumnes tenen una base cultural discreta, no és senzill demanar que  diguin que volen anar a veure, quines són les seves prioritats, etc.

Alguns centres amb més trajectòria comenten que és important posar l’alumne al centre, empoderar l’alumnat per tal que tinguin la sensació que tenen alguna cosa a dir, que decideixen, que opinen perquè el que han vist els interpel·la.

-Hi ha també necessitat i demanda de formació de professorat en aquest sentit, no només monogràfics puntuals sinó una bona formació complementària i continuada per tenir més eines i recursos a l’aula. Es demana que pugui haver-hi una base de dades, referències o recomanacions en aquest sentit.